Qui som?   |     Documents   |     Campanyes

 

Rebuig a la presència militar en la gestió de l'actual crisi derivada de la COVID-19

La campanya Desmilitaritzem l'Educació comunica el seu rebuig a la presència militar en la gestió de l'actual crisi derivada de la COVID-19
En castellano aquí

Barcelona, 16 d'abril de 2020

 

Davant la persistent presència militar en la gestió de l'actual crisi sanitària derivada de la pandèmia provocada per la COVID-19, des de la campanya Desmilitaritzem l'Educació volem fer patent el nostre total rebuig i denunciar les conseqüències d'aquesta maniobra de màrqueting militar.

 

Però abans d'enumerar les múltiples raons del nostre malestar, volem oferir un missatge d'alè i suport a totes les persones que estan patint per la vulneració dels seus drets, per estar afectades per la malaltia o perquè han sofert la pèrdua d'éssers pròxims i estimats, per a totes elles el nostre desig l‘escalf humà i la comunitat us acompanyi en aquestes difícils circumstàncies i que us permeti trobar consol, força i perspectiva davant els reptes vitals que han de venir.

Al mateix temps, agrair a tot el personal sanitari l'esforç que durant aquestes setmanes han dedicat, i segueixent fent-ho, a la cura i alleujament de milers de persones, malgrat les dificultats derivades de les retallades a les inversions i la limitació de plantilles, la professionalitat del personal sanitari ha permès atendre aquesta crisi. Per tant, com a Campanya integrada per més de 100 col·lectius i entitats de l'àmbit de l'educació i el foment de la pau reconeixem la gran labor i qualitat humana del sector

També agrair a totes les persones treballadores que també són essencials per mantenir la vida: cura i acompanyament de persones majors, infants i joves, personal de neteja, producció alimentària, personal que treballa als supermercats, transportistes, i moltes altres que amb o sense cobertura legal, continuen fent el seu treball per a posar la vida al centre

I és des de la denúncia crítica sobre les polítiques de retallades a sectors primordials per a la seguretat humana (salut, educació, serveis socials, dependència, habitatge, recerca...) i la rellevància de totes aquestes professions necessàries per a mantenir la vida, es que volem aixecar la veu i rebutjar la constant presència de membres de l'exèrcit en la gestió de l'actual crisi, tant a nivell operatiu com a nivell mediàtic, amb les conseqüències simbòliques que això representa en infants i joves del nostre país.

No és una guerra.

Rebutgem rotundament l'ús i abús d'expressions que evoquen una narrativa bèl·lica, tant de responsables polítics com de la presència permanent de membres de les forces armades en rodes de premsa o comunicats. Evocar batalles, combat, lluita o violència no contribueix en res a una situació que requereix sobretot cures, acompanyament i ciència. L'aportació relativa de membres de l'exèrcit a les accions de seguretat i salut en aquesta crisi és molt inferior al que els organismes civils estan fent per a solucionar-la.

El militar sempre és més car i opac.

El desplegament militar de recursos no sanitaris ni prioritaris per a la seguretat de pobles, barris i ciutats no ajuda, ans al contrari, encareix l'articulació d'accions que puguin ajudar a millorar la situació. La poca transparència que caracteritza a les forces armades impedeix saber el grau d'eficiència i necessitat real de les operacions que ha realitzat

¿Qué papel tienen los militares en la lucha contra el Covid19?

WRI Logo

La Internacional de Resistentes a la Guerra está a punto de cumplir 100 años. Mientras celebramos la diversidad cultural, nos enorgullece decir que, como Internacional, creemos firmemente en la unidad de la humanidad. La situación provocada por el COVID-19 nos muestra que es la cooperación internacional, y no la confrontación, el camino que los pueblos y las sociedades del mundo deben tomar, si tienen la intención de salvar la vida de sus miembros.

Durante casi 100 años, hemos insistido en que todas las guerras son crímenes contra la humanidad, y que las guerras NO son un estado natural de las cosas entre los humanos. Ahora que el mundo entero se enfrenta a una de las mayores crisis sociales y sanitarias de épocas recientes, necesitamos repetir lo que decimos todo este tiempo: ¡La lucha más importante es salvar las vidas de las personas, no matarlas!

En el aspecto económico, insistíamos, y aún insistimos, en que la guerra y los preparativos de guerra son un gran desperdicio de recursos. En lugar de ser utilizados para armas nucleares, aviones de combate, rifles y bombas de racimo, nuestro dinero debe invertirse en la atención médica, el medio ambiente, la educación y las necesidades sociales de la población. En lugar de dar dinero a los proyectos y la investigaciones militares, que de alguna forma nunca carecen de fondos, el dinero de los contribuyentes debería destinarse a la investigación médica, ambiental y social.

Muchas organizaciones e individuos que forman parte de la red de la IRG han realizado y publicado una serie de investigaciones, demostrando que invertir en las fuerzas armadas mientras se descuida el sistema de atención médica pondrá en peligro nuestras sociedades, en lugar de hacerlas más seguras.

Muchos de nuestros miembros de la red, han sido multados por las autoridades fiscales, por negarse a pagar la parte de sus impuestos destinados a los preparativos militares y de guerra, dando ese dinero a una causa social. Ahora, más que nunca, la objeción fiscal al gasto militar debe ser despenalizada y se debe permitir que las personas asignen su dinero a las causas sociales si así lo desean.

Es inaceptable que incluso en la situación actual provocada por COVID-19, los medios de comunicación estén presentando a los militares como una institución que tiene un papel importante en la lucha contra el virus. Nada más lejos de la realidad, ya que su papel es mínimo y realizan tareas como la desinfección de espacios públicos, que pueden hacer perfectamente, profesionales civiles, o el mantenimiento del orden público y el cumpliendo del estado de emergencia, que tampoco es una tarea que se supone que deben hacer los ejércitos. Es aún más preocupante que los políticos y los medios de comunicación de todo el mundo utilicen el discurso militarista comparando la situación actual con la guerra, justificando así la presencia de los militares en la vida cotidiana de las personas.

Comunicat del Centre Delàs d'Estudis per la Pau amb motiu de l'estat d'alarma decretat a Espanya i la crisi del COVID-19

Davant l’actual situació d’emergència causada per la pandèmia del coronavirus, donem tot el nostre suport a totes/tots les/els professionals que estan lluitant contra el COVID-19 i a totes aquelles persones que fan possible la continuïtat de les nostres vides. Així mateix, manifestem la nostra total oposició a qualsevol resposta securitària i militarista a l’actual situació.

La crisi del coronavirus és, sens dubte, una crisi de seguretat humana. Són les/els professionals de la sanitat, així com de serveis socials bàsics i d’investigació, les/els qui poden resoldre aquesta emergència i proveir-nos de protecció i seguretat. Situacions com aquesta només es poden afrontar amb sistemes públics d’atenció i cures de les persones, amb una gestió basada en constatacions científiques objectives i amb estructures que siguin, a la vegada, de coordinació global i d’actuació local.

No és aquesta la situació a l’Estat espanyol. La crisi de 2008 va donar ales a més polítiques neoliberals de fortes retallades i privatitzacions, amb greus conseqüències per al sistema públic de salut i altres pilars de l’estat del benestar que són garants de la seguretat humana. La gestió d’aquella crisi ha provocat, en gran mesura, la fragilitat amb la qual estem afrontant aquesta.

Les classes treballadores i els sectors més vulnerables van ser els grans perjudicats d’aquella crisi, i cal assegurar-nos que no torni a ser així.

Per la seva banda, el sector militar ha gaudit tradicionalment d’un tracte de favor en l’elaboració dels pressupostos de l’Estat, basat en el seu suposat rol de garant de la nostra seguretat. No obstant, amb la crisi del COVID-19 ha quedat comprovat novament que les capacitats militars res poden fer per frenar ni confrontar les vertaderes emergències que afecten la vida de les persones.

Si haguéssim emprat amb criteris de seguretat humana una petita part dels recursos destinats a la militarització i l’armamentisme durant l’última dècada (206.745 milions d’euros des de 2008), sens dubte actualment disposaríem d’un sistema públic de salut més robust i eficaç.

Concentració: Dissabte 25 de gener de 2020, 18h

 

Protesta urgent arran de les recents agressions d’EUA a l’Orient Mitjà, i davant la situació de guerra contínua i intervencions estrangeres en aquesta regió i arreu del món:
 
Prou guerres
 
Contra les intervencions estrangeres • Per la resolució pacífica dels conflictes
 
 Concentració
 Plaça de Sant Jaume, Barcelona
 Dissabte 25 de gener de 2020, 18h
 
 
Aquest acte forma part d’una jornada de mobilització internacional
 
 
 
 
Convoca: Plataforma Aturem la Guerra
 
 

Manifest

 

PROU GUERRES!! NO A LES INTERVENCIONS MILITARS ESTRANGERES!!

Arran de les tensions politico-militars entre EEUU i l’Iran i, sobretot, de l’assassinat mitjançant un dron del general iranià Qasem Soleimani, s’ha obert una dinàmica d’agressió i reacció entre aquests dos països que es podria convertir ràpidament en un conflicte global d’abast imprevisible i amb conseqüències molt greus al Pròxim Orient.

Les entitats que aplega la Plataforma Aturem la Guerra observem amb profunda preocupació el que està succeint a la zona del Pròxim Orient i a d’altres zones del món (a l’Amèrica Llatina, per exemple) i fem un crit d’alerta per les greus agressions que han patit i segueixen patint l’Afganistan, Iraq, Palestina, Líbia, Mali, Síria i Iemen, entre d’altres països, les quals només han comportat milions de morts i ferits, una gran devastació i immenses onades de refugiats.

La mort de 176 persones innocents i alienes al conflicte (les que varen perdre la vida com a conseqüència d’un atac amb míssils a un avió de passatgers a Teheran), és una prova més que la guerra és fonamentalment una matança de població civil i destrucció de ciutats i territoris. Algunes veus cínicament de tot això en diuen “danys col·laterals”, quan els civils són sempre les principals víctimes de totes les guerres contemporànies. No volem ni més errors, ni més mentides, siguin de qui siguin.

El negoci de la venda d'armes a l'Aràbia Saudita

El negoci de la venda d'armes a l'Aràbia Saudita

Tica Font
dijous 24 gener 19h
Espai Jove La Fontana. BCN
c/ Gran de Gràcia 190  <M> L3 - Fontana

Cartel

Fotos de la actividad http://aturemlaguerra.org/el-negoci-de-la-venda-darmes-larabia-saudita-2...

Pàgines

Subscribe to Plataforma Aturem la Guerra RSS

Nuclears en cap lloc